de cuiner a cuiner/a

de cuiner a cuiner/a

El bluf del "Oli Vegetal"

Algú ho havia de dirPostado por Andreu Ledoux 2013-01-18 20:06

Quant compres un derivat carni el fabricant ha d'indicar de quina carn es tracta. No pot dir senzillament que conté 'carn'. Ha d'especificar de quin animal es tracta.

Els fabricants de la majoria de productes alimentaris tenen mes ma lliure. Han descobert el xollo de la denominació Oli Vegetal. Que seria com dir "Carn Animal" en el cas dels productes de carn.

Les autoritats cuiden de nosaltres, i a banda de no deixar fumar, beure, i anar sense casc o cinturo, fa anys que ens guien pel bon camí alimentari i toquen campanes de colesterol i obesitat. Gracies a això ens passem mig de matí al super llegint etiquetes.

Ara que ens tenen ensenyats, potser siguin mes rigorosos amb el sector de l'alimentació. Tant la legislació Europea com la Catalana i estatal permeten d'amagatotis la utilització d'olis i greixos perjudicials, sobretot per aquells amb nivells alts de colesterol, al no obligar als fabricants a esmentar específicament els tipus de olis i greixos que utilitzen als seus productes.

No és el mateix poder conèixer els perills i fer un dia una excepció, que consumir confiat en que menges olis bons dia a dia.

Una cadena de supermercats estatal avisa en la seva secció de servei al client dels perills de l'oli de palma i greixos saturats i si amb això pensen quedar bé, un cop davant les seves prestatgeries, no trobes cap producte que indiqui la naturalesa dels olis i tot esdevé la mofa del qui avisa, no traeix.

Son els mateixos que després, preocupats per nosaltres, ens pretenen atipar de Danacol. Tan sols si es tracta d'un producte amb oli de oliva ho indiquen, encara que sabem que tal gentilesa es per justificar que és més car.

Hi ha xocolatines amb greix vegetal que son un bloc de greix saturat directament. Segurament es tracta de greix de coco, molt utilitzat a Àsia i Austràlia per la elaboració de xocolata, o el popular greix de palma, tots dos la primera divisió al mon dels greixos vegetals saturats.

El sector fa catxa amb la troballa i sens dubte Oli Vegetal sona bé i sembla que pugui tranquil·litzar fins i tot al consumidor mes conscient. És vegetal, és bo.

L'oli de palma també s'utilitza molt en maioneses, gelats i salses per ensalades. No ens escapem. Refinant-ho li treuen la mala olor i li blanquegen el color vermellós. A l'Àfrica, Àsia i al Brasil és molt popular per fregir ja que permet altes temperatures i es barat.

És l'oli mes utilitzat de l'industria (160 milions de tones l'any!) i paradoxalment els ecologistes li tenen l'ull posat, no pels greixos saturats i el prejudici per la salud mundial, sinó perquè degut a la demanda talen arbres als boscos tropicals per plantar-hi palma, destrossant l'habitat del orangutan.

Els greixos de coco i palma contenen aproximadament un 50% de greixos saturats, (el llard un 42%!) un 39% de mono insaturats i un 10% de poli insaturats. Hidrogenades son favorits per tot tipus de margarines i pastes d'avellana. I aquí és on encara esdevenen més perjudicials.

També tenim l'oli de cotó per la fabricació de cereals, pa, pizzes, patates fregides, xocolata i maionesa com a part de les més saturades. Hidrogenat fins i tot el 93% del seu greix por arribar a ser saturat!

Tots els olis vegetals porten greixos saturats, mono insaturats i poli insaturats, inclós la d'oliva. Es tracta de triar el que més avantatges et proporciona entre el total de greixos saturats dolents i la quantitat de greixos mono i poliinsaturats que et pugen el HDL i et baixen el LDL.

Tenim el dret de decidir quins greixos volem consumir d'acord amb les nostres condicions de salud o simplement per inquietud o principis.

Altres olis com els de càrtam, soja, gira-sol, blat de moro, cacauet o lli tenen tots els seus propis avantatges i pegues.

Per exemple l'oli de canola. (Canada Oil Low Acid) alies oli de colza, és un oli saludable - a Nord Amèrica hi aposten fort- perquè es molt baix en saturats i conté omega 6 i 3. La pega és que conte un alt grau d'àcid erúcic (50%) mentre l'admès a USA es del 2% i a Europa del 5%. Per a baixar el nivell un 45% (!) utilitzen dissolvents com l'hexane, (tal com fan amb quasi tots els olis amb diversos tipus de dissolvents) i del qual queden restes "acceptables" al producte final.

Està clar que a Espanya cap fabricant vendria sardines amb oli de colza i no els-hi convé que ens assabentem massa dels detalls. Escandalosament els permeten maquillar la informació. Els protegeix la vista gorda de les autoritats a costa de la nostra salut i llibertat i perquè sens dubte ens tenen per idiotes, encara.

Que les nostres autoritats obliguin a fer constar el tipus d'oli a les etiquetes (s'entén: el nom de la planta) de forma que podem decidir lliurament si volem tirar-se a les anxoves amb oli de colza, amb gira-sol o si ens gastem els diners pels d'oliva. I que tinguem la seguretat que el que triem en dolços o crema d'avellanes pels nens els perjudiqui lo menys possible o si la cosa amenaça indirectament a l-orangutan. El sector a la llarga veurà i farà el que més li convé i els consumidors hi guanyarem.

Se'ls-hi ha vist la llauna del bluf i es l'hora que els obliguin a ensenyar les cartes.

(foto cooperativa arbequina, arbeca) <millor oli del mon!

  • Comentarios(2)//cuina.andreuledoux.com/#post7