de cuiner a cuiner/a

de cuiner a cuiner/a

Introducció i Principis

Sobre mi i el blocPostado por Andreu Ledoux 2013-01-04 20:00

Aquest bloc vol compartir amb tu les experiències culinàries, fotos, opinions i receptes d'un professional que s'apassiona per la cuina. Sense més pretensions.

No sóc pas escriptor, malgrat això m'ha motivat el repte que representa aquest compromís perquè m'obligarà reviure mètodes i receptes oblidades i millorar el lèxic i la capacitat de comunicació.

Em farà repassar i organitzar -per fi- llibretes d'apunts, arxius de receptes i demés paperots, llarg temps acumulats, i re-descobrir alguns dels mes de tres-cents llibres de cuina.

Et convido a que m'acompanyis al llarg de la comesa, tant si cuines pels teus o pels teus clients, i ens divertim plegats. El temps dirà si ens-en sortim.

Em dirigeixo a tu perquè trobo absurd allò de dirigir-se en plural, molt comú a la xarxa, com aquell que parla a una sala plena de gent, perquè aquí estem tu i jo davant la pantalla i no pas amb tota la nostra colla.

També m'anirà bé exercir les neurones i no baixar la guàrdia en la meva recerca i estudi -sempre inacabada-, de la Cuina Nostrada que tant m'estimo.

Tot plegat, com deia Niuda, ex rentaplats Brasilera meva: "Teràpia per la ment".

El títol 'de cuiner a cuiner/a' vol deixar palès que fujo de semblar un 'profe' de cuina, car més que ensenyar soc d'aprendre. Tampoc esdevindrà un bloc-enciclopèdia amb 5000 receptes i menys encara un altre bloc amb contingut tipus mestressa de casa eixerida.

Vull dir; el que busqui una recepta de canalons tradicionals ja te suficient oferta i no la trobarà en aquest bloc.

El dia que hagi fet uns canalons diferents, memorables, o fins i tot una bona foto, o una troballa espectacular al món del canaló, ho publicaré.

Soc del parer que allò de: "Cuinar és fàcil" o "Cuina per tothom" és una fal·làcia.

Cuinar és un acte d'amor. Cal 'feeling', paciència i imaginació per no dir almenys 10 qualificatius més. No tothom serveix o vol assumir la dedicació que calgui, de la mateixa manera que no tothom sap ballar, i fins i tot mai n'aprendrà, com jo.

A tothom li agrada els resultats espectaculars però no vull ser el que per enèsima vegada publiqui que cal posar una mica de sal al morter abans de picar els alls.

Ara, una cosa és l'art i la passió i naturalment l'altre és alimentar-se (o guanyar-se la vida). Aquí no vull barrejar aquestes dues (o tres) coses.

Tampoc publicaré receptes d'altres que no hagi cuinat i provat jo mateix i sense que els fets aportin alguna novetat rellevant.

Tal qual de cuiner a cuiner/a, coses meves sense més pretensions, per entendre'ns

  • Comentarios(2)//cuina.andreuledoux.com/#post0