de cuiner a cuiner/a

de cuiner a cuiner/a

Sobre mi

Sobre mi i el blocPostado por Andreu Ledoux 2013-01-08 18:55

Fa una temporada llarga que únicament cuino pels de casa. Al llarg de la vida he combinat una gran varietat d'experiències al mon de l'hostaleria amb una carrera d'artista visual. La necessitat de realitzar una idea, i atendre aquella inspiració espontània sovint esdevé ineludible. Tant a la cuina com al taller puc satisfer aquestes necessitats.

El cuquet creatiu es decanta cap a un costat o a l'altre i una troballa personal culinària pot omplir-me tant com ho faria un quadre o un objecte. Ambdós costats també comparteixen les mateixes sensacions de frustració. Les circumstàncies m'han obligat, evidentment, a centrar-me en el que toca.
Sovint la vida bohèmia no et permet viure, i l'esclavitud de la hostaleria tampoc.

Per més informació sobre la meva vida professional, aquí pots fer el xafarot:
https://www.facebook.com/home.php#!/andreuledoux/info
I per coses visuals, encara que no inclou quadres i objectes fins que trobi un escàner apte per a diapositives:
http://www.andreuledoux.com.

Vaig nàixer a Amsterdam l'any 1955 i varem arribar per primer cop a Catalunya l'any 1965. Els pares muntaren un restaurant a Calafell Platja i jo venia tots els estius fins acabar l'escola d'hostaleria l'any 1971. Í m'hi vaig quedar.

Avui soc un Català més a l'espera del passaport.

Aquest espai em permet publicar el poti-poti de cuines que tinc al cor. No soc partidari de la fusió tot i que tampoc soc un purista. Crec que lo autèntic sempre ha de triomfar.

La meva formació a l'escola de hostaleria St.Hubertus d'Amsterdam consistia bàsicament en l'ensenyança de cuina Francesa clàssica amb interminables llistes de noms de guarnicions i curiosament ometia la cuina genuïna Holandesa. Ja veus que hi ha altres llocs on els-hi sembla que tot lo de fora és millor.

La cuina Holandesa casolana la vaig aprendre de la mare. A Amsterdam hi ha costums jueves molt arrelades, també gastronòmiques, i la mare acostumava preparar i comprar delicadeses típiques, sobretot els dissabtes. M'agrada aprofundir en la cuina Sefardita i re-descobrir plats i menges de la infantesa.

També he aprés d'ella plats importants Indonesis que es feien a casa i que als Països Baixos s'han arrelat com a plats nacionals rere els fets colonials. Publicaré les més memorables.

El sofregit i sobretot les picades em varen obrir un món, en el sentit que representava disposar d'un nou recurs i una manera única de fer, molt en contrast amb tot el que havia aprés fins llavors. M'interessa la cuina Occitana per ser germana originària de la Nostra i per rectificar què amb tanta cuina Francesa a l'escola mai em varen ensenyar res que no fos la cuina fina de Paris, tret de quatre plats Provençals, els fetges d'oca i trufes Occitanes i el Bordeus.

La nostre cuina medieval, a banda de suscitar tendresa, amaga tresors que un descobreix a cops d'executar receptes. Evidentment s'han d'ometre cullerades de sucre a peus de porc i cassoles. No m'espanten les quantitats exagerades de clau, gingebre, galanga o canyella gràcies a la meva afinitat amb la cuina Indonèsia que empra enormes quantitats de les mateixes.Molts d'aquests tresors i sobretot les aplicacions que els-hi he donat a la cuina d'avui, els aniré publicant.

Finalment vull dir que cuino periòdicament per dues perles de netes que m'obliguen a lluir-me extra. Sovint cerco imatges inspiratoris a la xarxa que després lògicament haig de proveir de recepta. Els hi dedico una categoria al bloc, tanmateix extra.

Resta dir que les fotografies son meves i, tal com tot el text del bloc, estan subjectes a una llicència de Reconeixement-No Comercial 3.0 Genèrica de Creative Commons



  • Comentarios(0)//cuina.andreuledoux.com/#post1
Siguiente »